La pobresa a l'Índia
LA REALITAT ALS CARRERS DE NOVA DELHI
Sameer té 13 anys i fa dos que se’n va anar de casa seva a l'Estat de Jharkhand, un dels més pobres d'Índia, per a provar sort a Nova Delhi.
Va treballar un any en una impremta per 1.000 rupies al mes (18 euros). Ara treballa només a la tarda per 40 rupies i al matí assisteix a les classes que dóna l'ONG Butterflies en un parc.
A l'ombra d'un arbre i envoltat d'escombraries, cabres i indigents, el mestre Agafar Ali Chaudhry alterna el joc amb l'escriptura, l'esport i les matemàtiques. Té 70 alumnes de 9 a 15 anys, encara que és rar el dia que acudeixen més de 20.
"Tots treballen en fàbriques, en bars o recollint entre les escombraries el que es pugui vendre."
Una tristesa infinita es reflecteix en els grans ulls de Sameer, que confessa que la vida a la gran ciutat és "més difícil" que a casa seva, on no torna per por que el seu pare el pegui per haver-se escapat.
El noi dorm als carrers de la zona. Va arribar, explica el seu mestre, sense conèixer una sola lletra i en menys d'un any ha superat els coneixements bàsics i es prepara per a examinar-se a l'abril de 3r de primària. En aquest temps, Sameer ha aconseguit estalviar 120 rupies, que ha lliurat al mestre perquè les guardi en el Banc Infantil obert per Butterflies. El banc dóna suport a les finances dels nens treballadors. El seu somni és aprendre anglès, per a tenir un bon treball.
El programa d'ensenyament d'aquestes escoles a l'aire lliure inclou l'educació cívica, de manera que els nens aprenguin que tenen drets. Sameer ja sap que una nova llei prohibeix treballar als nens de la seva edat com a servents o cambrers. "Amb aquesta llei ens morirem de fam", diu.
Va treballar un any en una impremta per 1.000 rupies al mes (18 euros). Ara treballa només a la tarda per 40 rupies i al matí assisteix a les classes que dóna l'ONG Butterflies en un parc.
A l'ombra d'un arbre i envoltat d'escombraries, cabres i indigents, el mestre Agafar Ali Chaudhry alterna el joc amb l'escriptura, l'esport i les matemàtiques. Té 70 alumnes de 9 a 15 anys, encara que és rar el dia que acudeixen més de 20.
"Tots treballen en fàbriques, en bars o recollint entre les escombraries el que es pugui vendre."
Una tristesa infinita es reflecteix en els grans ulls de Sameer, que confessa que la vida a la gran ciutat és "més difícil" que a casa seva, on no torna per por que el seu pare el pegui per haver-se escapat.
El noi dorm als carrers de la zona. Va arribar, explica el seu mestre, sense conèixer una sola lletra i en menys d'un any ha superat els coneixements bàsics i es prepara per a examinar-se a l'abril de 3r de primària. En aquest temps, Sameer ha aconseguit estalviar 120 rupies, que ha lliurat al mestre perquè les guardi en el Banc Infantil obert per Butterflies. El banc dóna suport a les finances dels nens treballadors. El seu somni és aprendre anglès, per a tenir un bon treball.
El programa d'ensenyament d'aquestes escoles a l'aire lliure inclou l'educació cívica, de manera que els nens aprenguin que tenen drets. Sameer ja sap que una nova llei prohibeix treballar als nens de la seva edat com a servents o cambrers. "Amb aquesta llei ens morirem de fam", diu.